"JO RESSALTO" (Lorena G.)

Article: “La intervenció psicopedagògica des d’una perspectiva institucional”. E, Bassedas.

Com a professionals, hem de tenir clar que la nostra intervenció, és analitzar diferents factors que provoquen o mantenen els problemes, tenint present la realitat concreta del centre. Una intervenció a través de la perspectiva tradicional on l’objectiu prioritari és el de col·laborar per la millora del centre (no tant sols resoldre problemes, sinó també, millorar la seva situació i el funcionament).

Un aspecte que hem de tenir clar, és que hem d’incidir poc a poc en la institució, respectant el centre, per tal que aquest pugui acceptar les nostres propostes.

Analitzar la institució és indispensable per poder atendre les seves necessitats. Com assessors /es tenim un guió on s’analitza diferents aspectes com:

• Identitat i context: història, relacions amb l’exterior, context...
• Estructura i funcionament: capacitat de canvi, reunions, comunicació...
• Ideologia: aspectes socials, polítics educatius...
• Expectatives: expectatives de l’escola, tasques...

A partir dels criteris d’anàlisi anteriors, ens podem trobar amb aquesta tipologia de centres:

• Piràmide eficient.
• Melic.
• Trineu.
• El padrí o campana de vidre.
• Club d’amics.
• Iglú.
• Maranya.
• Gemec.
• Formiguer.

Cada centres és diferent i hem d’intervenir d’una manera útil. Hem de potenciar i evitar actituds del mateix assessor per afavorir la col·laboració i que aquesta sigui eficaç.

L’estil personal i profesional de l’assessor o l'assessora:

• Grau seguretat.
• Respecte.
• Responsabilitat.
• Claredat.
• Autocontrol.
• Col·laboració.
• Proximitat.
• Sentit de l’ humor.
• Neutralitat.

Per tal de col·laborar en el centre, el primer pas és que aquest ens deixi “entrar”. A vegades, requereix el seu temps. L’assessor o l’assessora, en aquest procés ha d’estar disposat/ada a acceptar, ha de ser clar, transmetre confiança... Cada centre és diferent i marcarà unes condicions i límits a la intervenció.

Finalment, per a que es pugui dur a terme aquest tipus d’intervenció s’ha de veure:

• Aquest tipus d’intervenció requereix un coneixement i una implicació amb el centre que no és possible si el nombre és superior (3-4).
• Difícil dur-la a terme quan hi ha altres demandes per par de l’administració.
• Disposar de temps.
• Flexibilitat en l’organització del temps.
• La intervenció institucional no es pot fer a tots els centres.
• Requereix una bona relació i coordinació amb el centre.

Article: “Las relaciones en la escuela: perspectiva tridimensional”. M.A Santos.

L’article esmenta aspectes que hem de tenir en compte en una institució educativa. Com a professionals, hem de tenir present tant el clima de la institució com els diferents models de comunicació que ens podem trobar.

Un altra aspecte ha destacar, és que l’escola es mou en dues línies diferents. D’una banda, totes les escoles són iguals és a dir, que participen amb uns trets comuns. D’altra banda, cada escola és única i irrepetible.

Dit això, s’ha de tenir en compte la perspectiva tridimensional per comprendre millor els sistemes de relacions del centre:

• Pla sagital o eix cèfalo-caudal. L’escola és una jerarquia vertical, amb estaments de diferents poders.

- Jerarquia epistemològica.

- Jerarquia avaluadora.

- Jerarquia normativa.

- Jerarquia experiencial.

- Jerarquia legal.

• Pla antero / posterior. És a dir, que tenim coses que estan davant nostre i les podem veure però d’altres, no. Una part pot estar condicionada per les actituds discriminatòries, també, pels alumnes que no destaquen i passen desapercebuts. La minoria sol pertànyer més oculta i les dones tenen menor rellevància en la pràctica professional.

• Pla sagital o eix de dreta /esquerra. Inclou les relacions nomotètiques (normes) i les ideogràfiques (llibertat).

S’ha de tenir en compte que com a professionals arribarem a produir canvis. Però els canvis, no sempre és millora, i per tant, s’ha de veure si són necessaris perquè no sigui un canvi superficial. Els canvis s’han de fer a través de les actituds i de les pràctiques:

• Millora del context organitzatius.
• Afavorir i facilitar la investigació.
• Han de participar en el canvi dels professional, alumnes, famílies...
• El canvi sorgeix en la comunitat educativa i dins d’ ella.
• Desenvolupament organitzatiu millorarà les relacions.
• Dinamització de l’escola.