"JO RESSALTO" (Lorena G.)

Article: “La intervenció psicopedagògica des d’una perspectiva institucional”. E, Bassedas.

Com a professionals, hem de tenir clar que la nostra intervenció, és analitzar diferents factors que provoquen o mantenen els problemes, tenint present la realitat concreta del centre. Una intervenció a través de la perspectiva tradicional on l’objectiu prioritari és el de col·laborar per la millora del centre (no tant sols resoldre problemes, sinó també, millorar la seva situació i el funcionament).

Un aspecte que hem de tenir clar, és que hem d’incidir poc a poc en la institució, respectant el centre, per tal que aquest pugui acceptar les nostres propostes.

Analitzar la institució és indispensable per poder atendre les seves necessitats. Com assessors /es tenim un guió on s’analitza diferents aspectes com:

• Identitat i context: història, relacions amb l’exterior, context...
• Estructura i funcionament: capacitat de canvi, reunions, comunicació...
• Ideologia: aspectes socials, polítics educatius...
• Expectatives: expectatives de l’escola, tasques...

A partir dels criteris d’anàlisi anteriors, ens podem trobar amb aquesta tipologia de centres:

• Piràmide eficient.
• Melic.
• Trineu.
• El padrí o campana de vidre.
• Club d’amics.
• Iglú.
• Maranya.
• Gemec.
• Formiguer.

Cada centres és diferent i hem d’intervenir d’una manera útil. Hem de potenciar i evitar actituds del mateix assessor per afavorir la col·laboració i que aquesta sigui eficaç.

L’estil personal i profesional de l’assessor o l'assessora:

• Grau seguretat.
• Respecte.
• Responsabilitat.
• Claredat.
• Autocontrol.
• Col·laboració.
• Proximitat.
• Sentit de l’ humor.
• Neutralitat.

Per tal de col·laborar en el centre, el primer pas és que aquest ens deixi “entrar”. A vegades, requereix el seu temps. L’assessor o l’assessora, en aquest procés ha d’estar disposat/ada a acceptar, ha de ser clar, transmetre confiança... Cada centre és diferent i marcarà unes condicions i límits a la intervenció.

Finalment, per a que es pugui dur a terme aquest tipus d’intervenció s’ha de veure:

• Aquest tipus d’intervenció requereix un coneixement i una implicació amb el centre que no és possible si el nombre és superior (3-4).
• Difícil dur-la a terme quan hi ha altres demandes per par de l’administració.
• Disposar de temps.
• Flexibilitat en l’organització del temps.
• La intervenció institucional no es pot fer a tots els centres.
• Requereix una bona relació i coordinació amb el centre.

Article: “Las relaciones en la escuela: perspectiva tridimensional”. M.A Santos.

L’article esmenta aspectes que hem de tenir en compte en una institució educativa. Com a professionals, hem de tenir present tant el clima de la institució com els diferents models de comunicació que ens podem trobar.

Un altra aspecte ha destacar, és que l’escola es mou en dues línies diferents. D’una banda, totes les escoles són iguals és a dir, que participen amb uns trets comuns. D’altra banda, cada escola és única i irrepetible.

Dit això, s’ha de tenir en compte la perspectiva tridimensional per comprendre millor els sistemes de relacions del centre:

• Pla sagital o eix cèfalo-caudal. L’escola és una jerarquia vertical, amb estaments de diferents poders.

- Jerarquia epistemològica.

- Jerarquia avaluadora.

- Jerarquia normativa.

- Jerarquia experiencial.

- Jerarquia legal.

• Pla antero / posterior. És a dir, que tenim coses que estan davant nostre i les podem veure però d’altres, no. Una part pot estar condicionada per les actituds discriminatòries, també, pels alumnes que no destaquen i passen desapercebuts. La minoria sol pertànyer més oculta i les dones tenen menor rellevància en la pràctica professional.

• Pla sagital o eix de dreta /esquerra. Inclou les relacions nomotètiques (normes) i les ideogràfiques (llibertat).

S’ha de tenir en compte que com a professionals arribarem a produir canvis. Però els canvis, no sempre és millora, i per tant, s’ha de veure si són necessaris perquè no sigui un canvi superficial. Els canvis s’han de fer a través de les actituds i de les pràctiques:

• Millora del context organitzatius.
• Afavorir i facilitar la investigació.
• Han de participar en el canvi dels professional, alumnes, famílies...
• El canvi sorgeix en la comunitat educativa i dins d’ ella.
• Desenvolupament organitzatiu millorarà les relacions.
• Dinamització de l’escola.

Jo ressalto (Sílvia F.)

BASSEDAS, E (2000) L'assessorament psicopedagògic a Catalunya. BCN: Graó

Per tal de col·laborar amb un centre cal analitzar-lo i conèixer-lo. A més, és necessari que l'institució també col·labori en la mateixa línia que ho fa l'assessor.

La perspectiva institucional és col·laborar per a la millora del centre com a conjunt, tenint en compte uns determinats criteris a l'hora de seleccionar les demandes, fer propostes o decidir com planifiquem la intervenció davant d'un cas concret.

Hi ha centres que no senten la necessitat d'intervenció o que fins i tot, la poden veure com una amenaça. La finalitat de la intervenció assessora consisteix a aportar mesures contingents a problemàtiques que es plantegen. El centre ha de sentir-se respectat per nosaltres per poder acceptar les nostres propostes.

Analitzar la institució és indispensable per poder atendre les seves demandes i per poder realitzar propostes al seu moment i a les seves necessitats. Per fer l'anàlisi disposem d'un guió organitzat en 4 grans blocs:

• Identitat i context: Aspectes d'imatge exterior i pròpia del mateix sistema.
• Estructura i funcionament: Aspectes que l'escola esctructural té en compte i els aspectes que l'escola sistèmica processal prioritza.
• Ideologia: Aspectes d'ideologia o de visió del món.
• Expectatives en relació amb la intervenció psicopedagògica: Expectatives que té el centre en relació a la intervenció psicopedagògica de l'EAP.

A més, cal tenir en compte que ens podem trobar diferents tipus de centres:

• Piràmide eficient
• Melic
• Trineu
• Padrí o campana de vidre
• Club d'amics
• Iglú
• Maranya
• Gemec
• Formiguer

Aquests tipus de centres tenen característiques diferents respecte l'organització, el prestigi, la comunicació, el grau d'obertura, la cohesió grupal, etc.

La intervenció psicopedagògica als centres és una tasca relativament recent i està en fase de consolidació. Característiques rellevant de cara a la intervenció psicopedagògica:
• Cal tendir cap a una progressiva professionalització del nostre estil personal.
• L'assessor pot tenir una predisposició diferent en relació amb els centres segons el propi estil personal.

Per poder col·laborar amb un centre, cal que aquest cregui que li interessa aquesta col·laboració. Hi ha d'haver una relació afectiva positiva amb el centre. Si no establim una relació autèntica, el centre no acaba de comprendre ni d'acceptar. El primer pas és que el centre ens deixi entrar en el sistema. Cada centre és diferent i planteja unes condicions determinades perquè hi puguem entrar.

Perquè es pugui dur a terme la intervenció des d'una perspectiva institucional s'ha de tenir en compte:
• El nombre de centre per professional no ha de ser superior a tres o quatre.
• És difícil dur-la a terme quan paral·lelament s'han de respondre unes altres demandes de l'Administració.
• Cal disposar de temps per poder fer un bon treball d'equip que afavoreixi la construcció de noves perspectives.
• Cal una flexibilitat en l'organització del temps.
• No es pot fer en tots els centres.
• Requereix bona relació amb el centre.

SANTOS, M.A (1994): Entre bastidores

El centre escolar és un microcosmos on es configura una xarxa de relacions interpersonals que configuren el clima de la institució. L'escola és una institució que és mou entre dues realitats: per una banda, totes les escoles són iguals, però per l'altra, cada escola és única.

La visió integrada de les relacions exigeix la conjunció i coordinació de tres plans:

• Pla sagital o eix cèfalo/caudal: L'escola està carregada de relacions que s'articulen sobre l'eix vertical de la jerarquia.
  • Jerarquia epistemològica: El coneixement el té el professor i ell és l'encarregat de garantir la transmissió als alumnes.
  • Jerarquia avaluadora
  • Jerarquia normativa: Les normes no estan elaborades ni a disposició dels alumnes.
  • Jerarquia experiencial: L'experiència, que normalment ve donada per l'edat, confereix una superioritat difícilment discutible.
  • Jerarquia legal: La llei està de part dels professors.
• Pla antero/posterior: A l'escola ens importen les relacions enteses com autèntiques comunicacions interpersonals. Hi ha parts d'aquestes relacions que estan ocultes per la influència de la cultura.
  • Actituds discriminatòries
  • Alumnes poc destacats
  • Minoria
  • Dones

ACTA 4

Hola a tots i totes!!!

El passat dimarts dia 15 de Novembre, vam fer una activitat de Rols plays. El nostre grup, juntament amb el grup tres vam representar el model de col·laboració. Consisteix en què aquest model cerca la col·laboració i la participació de tots els membres de l’equip, per prendre una decisió de manera dialogada, consensuada i argumentada, arribant a un acord. Alhora de fer l’anàlisi del model, les fortaleses que es van destacar va ser el clima de solidaritat i el treball en equip. Mentre que a les debilitats i els topics, no es van ressaltar cap.

Secretari/a: Lorena González	Responsable reunió: Sílvia Fuster
Dia: 15 de Novembre de 2011 Lloc: URV Durada de la reunió: 4 hores	Participants: Cristian Fuentes Sílvia Fuster Lorena González Jesús Horcajo
Excusats: Lourdes Gómez
Ordre del dia: - Representació del Rol Play.
Desenvolupament: A classe s’havia de representar a la classe un model d’intervenció, mentre que la resta de companys, col·locats en rotllana eren els observadors. Després de cada representació, es va fer un anàlisi de les fortaleses, les debilitats i els tòpics de cada model. A través del rol play hem pogut veure els tres models d’assessorament: el d’intervenció, el de facilitació i el de col·laboració. Després de la representació de cada model, hem fet una reflexió, analitzant les fortaleses, debilitats i els topics. D’aquesta manera, amb la representació i l’anàlisi, queda més clar de que tracta cadascun d’ells.
Acords i responsables: - Els que estaven en contra havien de defensar la seva posició però, acceptant al final que es posessin les TIC. - Els que estaven a favor havien de dir que ajudarien als que no sabien tant, etc.
Reflexions (sobre el treball en equip o d’altres consideracions remarcables): Va haver-hi un petit conflicte alhora de fer la representació ja que uns membres del grup volien fer participar a tota la classe mentre altres, volien fer la representació com la resta per tal que es pogués veure millor com era el nostre model i fer més còmode l’exposició.

Acta 3

Secretari/a: Cristian Fuentes	Responsable reunió: Jesús Horcajo
Dia: 14 de Novembre de 2011 Lloc: URV Durada de la reunió: 1 hora	Participants: Cristian Fuentes Sílvia Fuster Lorena González Jesús Horcajo
Excusats: Lourdes Gómez
Ordre del dia: Preparació de Rol Play. Definir els personatges a favor, en contra, el/la director/a i l’assessor/a.
Desenvolupament: Vam escollir quin personatge representaria cada membre de l’equip, indicant la funció que desenvoluparia, quina és l’assignatura que treballa i concretar característiques bàsiques del model de col·laboració per representar-ho millor. El tema del rol play que representarem a classe és sobre les noves tecnologies.
Acords i responsables: Cristian: Persona jove a favor de les TIC. Lorena: Persona d'edat mitja a favor de les TIC. Sílvia: Persona jove en contra de les TIC. Jesús: Persona d'edat mitja en contra de les TIC. (la resta de personatges els desenvoluparan els membres del grup 3).
Reflexions (sobre el treball en equip o d’altres consideracions remarcables): Els dos grups de treball, ens hem coordinat de manera favorable i hem aconseguit els objectius d’aquesta reunió, participant entre tots amb les decisions.

Yo resalto. Jesús Horcajo.

Artículo 1. La dinamización de los equipos docentes

Hace ya algún tiempo que se ha superado diferentes tipos de creencias (de aspectos más negativos) en cuanto al trabajo grupal. Cada vez se ve más entre el personal docente como una necesidad, con el objetivo de tomar las mejores decisiones i el compromiso de todas las partes implicadas.

En el trabajo docente, nos encontramos con dos tipos de necesidades; de productividad y afectivas. En cuanto a los alumnos, es conseguir una motivación, un cierto grado de preparación para las posteriores etapas, y ayudarlos a madurar en aspectos individuales y grupales. En relación a los profesores, mantener una buena relación entre ellos, colaborar entre los grupos de trabajo, el reconocimiento del éxito, aportar ideas o asumir responsabilidades.

Con el objetivo de atender la motivación del grupo, a todos los niveles se proponen cinco líneas de actuación: la innovación, el reto, el éxito, el reconocimiento y el clima afectivo.

Por último, decir que todas estas direcciones motivadoras se tienen que trabajar juntas, y no de manera aislada, para conseguir su mayor eficacia.

Artículo 2. Claves para la dinamización interna.

La demanda del asesoramiento ha surgido debido a la coincidencia de varios factores, como son la necesidad de afrontar las variaciones de las prácticas de enseñanza, la presión de los medios de comunicación, el desarrollo de la sociedad de la información, entre otras. De esta manera, actualmente se considera prácticamente imposible llevar a cabo una reorientación de las prácticas educativas sin un apoyo para esto.

A lo largo de un periodo de tiempo, el asesoramiento se ha centrado principalmente en intentar introducir planteamientos oficiales, con el objetivo de disminuir la resistencia al cambio por parte de los asesorados. Si este asesoramiento viene de un agente externo, la reacción ante los posibles conflictos del centro se verá más limitada debido a que no ha vivido las situaciones diarias de éste. A veces se dan casos en los que a la práctica, las funciones del asesor externo y las del interno se llegan a confundir, ya que el externo acaba encargando de las funciones de influencia y orientación al interno.

Señalar que en la última parte del artículo se explican diferentes tipos de errores que pueden amenazar esta corresponsabilidad y a continuación se expresan las pautas para superarlos.

Artículo 3. Formación en centros. Una oportunidad para la innovación.

La aceptación de la figura del asesor conlleva la colaboración que éste tendrá con el proceso de asesoramiento. El asesor es una pieza que colabora para que se puedan incluir una serie de cambios/mejoras, respondiendo a las necesidades del momento del centro en cuestión.

En cuanto al propio proceso, primero de todo se tiene que entender el problema en cuestión, profundizando en éste con el objetivo de tener una visión general de el. Seguidamente, se debatirán algunos de los aspectos localizados en la fase anterior. Después de esto, se tiene consensuar las soluciones entre el profesorado. Como último punto, se revisa y se pone en práctica, con sus consiguientes evaluaciones y posibles cambios, teniendo en cuenta las resistencias que se puedan encontrar.

Artículo 4. Roles y actitudes de equipo en las organizaciones que aprenden.

La diferencia entre grupo y equipo no es algo significativo para muchas personas, pero está claro que se pueden remarcar varios aspectos diferenciados entre estos, como son el sentimiento de los objetivos como propios, de uno mismo, y no como simplemente individuos contratados, o la comunicación abierta y honesta que podemos ver presente en un equipo, cosa no visible en un grupo, entre muchas otras.

Encontramos una serie elementos comunes en la configuración de un equipo, como son unos objetivos únicos compartidos, aportaciones complementarias, una planificación, un propio método de trabajo, una serie de normas que limiten ciertas conductas, la confianza (comunicación) entre los miembros de éste, la organización de roles complementarios, la cohesión del grupo y la evaluación del proceso y los resultados (con un objetivo de mejora).

En el artículo también se describen unas características ligadas a los criterios de efectividad. Principalmente son cinco: el diseño de la tarea (incluye puntos como la autogestión o la participación), la interdependencia (de la tarea, las metas…), la composición (flexibilidad, heterogeneidad…), el contexto (formación cooperación entre equipos…) y el proceso (ayuda mutua, carga de trabajo equiparable para todos…).

Hay diferentes factores que hacen referencia a aspectos de las tareas en un equipo: la organización de equipo, los indicadores de actuación, el liderazgo, la vivencia y proyección como equipo, la implicación en la toma de decisiones, la consistencia del equipo o la responsabilidad compartida.